Pensament
Avui, no és tan que tingui mandra
Com el que em pesa pensar,
I els pensaments queden dintre
I vés a saber el que faran
Pot ser que em menin per vies
Que em portin a nous móns
I em facin patir o joir,
Segons estiguin d’humor
I dic menat perquè
Com vols que jo decideixi
El camí per no patir?
Que no som duts per la vida
Per jardins o carrerons
Sense poguer decidir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada