Quan falla el suministre d'electricitat

Aquests darrers dies una part important de la província de Girona es troba sense subministre d'electricitat. Les queixes contra el govern i les companyies que subministren l'electricitat arriban al cel. La causa principal sembla ser que el mal temps ha fet caure un munt de torres d'una línia de transmissió d'electricitat d'alt voltatge.
Aquestes apagades massives no són poc freqüents al món (a la Wikipedia es poden trbar les apagades més importants que hi ha hagut al món aquests darrers anys a la "List of power outages"), i la causa és que les xarxes de subministre d'electricitat són susceptibles de patir incidències que les deixen inactives. Potser el més delicat és que l'energia elèctrica no es pot emmagatzemar: es consumeix al temps que s'està generant, i la xarxa, principalment la d'alta tensió, és el medi pel que es reparteixen les càrregues i la generació. A més tot el sistema elèctric està en sincronisme, és a dir tots els generadors giren a la mateixa velocitat i en la fase que els toca segons l'energia que envien a la xarxa. Això és força delicat i susceptible d'inestabilitzar-se. I quan això passa els generadors es desconnecten i costa força temps l'anar-los inserint, un per un, al sistema.
En general quan una línia d'alta tensió que està portant una càrrega important interrompeix de sobte la seva transmissió, el sistema es desestabilitza i, diguem-ho així, cau.
És per això que els sistemes han de ser redundants; han d'anar sobrats: si una línia falla, es trenca, una altra part de la malla l'ha de substituir, instantàniament, abans que els generadors no es desinconitzin. Això no és fàcil de planejar. Totes les xarxes elèctriques es simulen en ordinadors i s'estudia la manera de que garanteixin el subministre quan alguna part del sistema falla. Per a prevenir la interrupció del servei el sistema ha de tenir prou redundància, és a dir, ha d'anar sobrat: si l'energia no pot arribar per una ruta que ha fallat, que pugui arribar per una altra. Ara bé, no tot es pot tenir en compte i de tant en tant alguna cosa va malament: mireu la "List of power outages" a la Wikipedia, que he esmentat abans.
Sigui com sigui, si cauen un munt de torres d'alt voltatge i no hi ha una altra manera de portar l'energia, malament rai: no es pot construir un línia d'alt voltatge de la nit al dia. Ara, de qui és culpa si això passa? Ves-ho a saber: si haguéssim de fer un sistema que funcionés caigués la línia que caigués (que gairebé vol dir duplicar-les), per una banda sortiria massa car i per l'altre, si ens queixem d'una línia, què diríem amb dues?
Per altra banda, vista la reacció i les queixes i les protestes i acusacions de culpes, crec que a aquest país li falta cultura. Els media, la TV, els diaris i la radio, no ajuden: haurien de mostrar com funcionen les coses, en particular el sistema de subministre d'electricitat. Per començar haurien de saber-ho ells, que és una responsabilitat que han d'assumir en la seva condició d'informadors. Que la cultura no és només espectacle.

Incultura sobre l'energia elèctrica

Aquests dies ens trobem amb que una tempesta amb vent i neu ha fet caure unes torres de transmissió d'energia elèctrica i ha deixat sense electricitat a una part important de la província de Girona. Les queixes contra el govern i les companyies elèctriques omplen els medis de comunicació. Cal dir però que proveir d'energia elèctrica un país, o el món, no és una tasca senzilla