Un altre idea sobre el lliure albiri

Se m’acut: En quina etapa de l’evolució dels essers vius apareix la capacitat de poder escollir? Una paramècia o una formiga que topa amb un obstacle “decideix” prendre una altra ruta?

Què vol dir aquest “decideix”? El primer que notem és que la paramècia o la formiga “noten” un obstacle i modifiquen la ruta.

Una paramècia és molt diferent d’una formiga. La formiga ja té neurones, té un protocervell; la paramècia és unicel•lular i ni tan sols s’assembla a una neurona.

I és que no són les neurones les que noten i retenen les experiències, sinó uns mecanismes que funcionen com una màquina de Turing: reben l’entrada de la situació, l’analitzen segons les seves possibilitats, és a dir, calculen, i emeten un resultat. Aquests mecanismes en el cervell tenen la seva seu en la xarxa neuronal, i són els seus components, no només les neurones, sinó que pot ser que les sinapsis i la dendrites que connecten la xarxa en siguin les responsables.

Però sembla que estic retornant a l’idea d’un cervell com una màquina de Turing. Potser és una màquina de Turing molt especial, que no només calcula, sinó que nota, pensa i decideix: ben mirat, com tota màquina de Turing!

Ara, com funciona aquesta màquina s’està estudiant i encara no es té clar. En Penrose parla de microtúbuls proteínics que contenen el fluid (aigua?) que porta les senyals a la xarxa, i que per la seva mida són subjectes a efectes quàntics que donen una coherència global al sistema, o a una part d’ell.

Com funciona doncs la cosa?: al trobar un obstacle el sistema dóna entrada a la sensació. Aquesta sensació es compara amb d’altres emmagatzemades a la memòria i en surt un resultat: retrocedir i canviar la trajectòria.