Hi ha dies

Hi ha dies...

Hi ha dies que són nits,

O molt pitjor encara,

Són malsons ben malteixits

En un teler de vida vana

Avui em trobo fora el llit

Pensant en el que puc escriure

Que m’alliberi del neguit

Que ara em provoca el viure

Sento la Menta udolar

I a mi m’equinça els nervis

Que ja els tinc prou tocats

Amb el titani a la pelvis

Total, no sé que fer,

Si tancar-me en una closca

O obrir-me a l’univers

O potser fugir a la fosca

Prou que sé que no hi ha tria

Puix que el Big Bang ho ha fet tot

I a mi sols em queda anar fent via

I de la vida fer un tresor