dijous, 14 de novembre del 2013




  


Deixa

Ja fa ben be 40 anys...
Just tornat del nostre exili
Explicava als  estudiants
Equacions amb gran desfici

Quin goig vaig tenir aquell dia
En que com si estés a casa
Vaig parlar en la meva llengua
I ningú no va queixar-se

Déu ho havia preparat...
Va posar en aquell estol
La noieta més galana
Que hi havia sota el Sol

I des de llavors sóc un cos
Que vaig per l’espai girant
Unit pels llaços d’amor
A aquella noia  galant

Hem viscut els dos units
Tastant el món amb passió
Voltats de  família i amics,
Que en tenim una munió

I amb el temps, vès tu per on,
Ha arribat el que calia
Per a completar el sistema:
Tres cossos en harmonia

I així seguirem movent-nos
Portats pel nostre amor
En l’espai en que vivim
Tot compartint aquest món
                 




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Després d'uns dies, he entrat al blog.

Seguiré llegint i essent alumne.

Gràcies Carles.

Mariàngels

carpe ha dit...

Mariaàngels, m'agrada que t'agradi. Seguiré escrivint coses mentres pugui. Carles