més versets

Cada dia és diferent

Cada dia és diferent

I al ‘nar passant els anys

S’acumula un gran tresor

Que no cap a dins la ment

I que vessa en els somnis;

I al somniar es fa present

Com un bon gavadal d’or

Per pagar el que anem sent

Llençant esguards a l’infinit

Llençant esguards a l’infinit

No arribes mai a veure res

I et quedes considerant

Què hi haurà després

Perquè segur que tot és ple

D’alguna cosa que no sé

Perquè fins i tot el buit

Ocupa espai i per tant és

Serà potser el pensament?

Que ens pensem que és al cervell

I vès per on, per art de màgia,

Omple tot el univers

I fins i tot potser som un

I no diversos com penseu

Com les neurones del cervell

Que sent cada una ella

Entre totes fan lo seu

Remuntant

Vaig remuntant els mesos,

Vès qui ho diria

Quan el límit no es veu lluny

I és més a prop cada dia

I doncs, jo ho agraeixo

Perquè tot és un regal

Que haig d’afegir a la vida

I vés a saber que ens espera

Perquè el miracle que som

No pot desfer-se sens més

I segur que al menys roman

A l’historia d’aquest món