Deixa

Ja fa ben be 40 anys...

Just tornat del nostre exili

Explicava als  estudiants

Equacions amb gran desfici

Quin goig vaig tenir aquell dia

En que com si estés a casa

Vaig parlar en la meva llengua

I ningú no va queixar-se

Déu ho havia preparat...

Va posar en aquell estol

La noieta més galana

Que hi havia sota el Sol

I des de llavors sóc un cos

Que vaig per l’espai girant

Unit pels llaços d’amor

A aquella noia  galant

Hem viscut els dos units

Tastant el món amb passió

Voltats de  família i amics,

Que en tenim una munió

I amb el temps, vès tu per on,

Ha arribat el que calia

Per a completar el sistema:

Tres cossos en harmonia

I així seguirem movent-nos

Portats pel nostre amor

En l’espai en que vivim

Tot compartint aquest món