A la ocelleta perduda
In questa notte oscura
Me ritrovai un giorno
Que la diretta ruta
Era smarita
Al mig
de la fosca nit
L’ocella
se’ns ha perdut
Ni la
torxa més potent
Ens és
ara cap ajut
La
trobarem més contenta?
Ep!
Compte! Si la trobem!
O bé
estarà arraulida
Esperant
la llum del cel
O
potser ella es pregunta
Cap on
ara ha de volar
Per a
trobar la resposta
De com
fugir del seu cau
Ple de
brams i buit de pau
I surt
el Sol, com tots els dies
Per a
mostrar-li el camí
Que ha
de seguir decidida
Fins
arribar a la contrada
On
cantarà sense fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada