Passat

Segueixen passant els anys,

No s’aturen,

I jo, en ralentí,

Veig com s’esfumen en el còs del temps.

I em deixen enrere,

Carregat de records

Que al final s’esguerren.

On van a parar els records

Amb els anys?

Potser a aquest món paral·lel

Del que em parlen

Els que en saben,

Com el meu amic Girbau

Que s’hi passa part de l’any.

O potser existeixen per sempre

A l’espai temps einstenià

I la gràcia seria

Trobar la fórmula

Per a estendre-li la mà.

Com un pont al passat

Que ens fes no acabar ja.