Els enigmes del pensament

Tal com ho veig ara, no massa clarament, el pensament depèn del funcionament del cervell.

El cervell està majoritàriament format per neurones interconnectades. Aquestes interconneccions porten senyals elèctriques i potser químiques. Les senyals elèctriques s’originen en els portals iònics de les neurones. D’acord amb el tipus de portals iònics hi ha neurones excitadores i neurones inhibidores. A través de les conneccions es transporten senyals elèctriques en forma de grups de punxes que arriben a les sinapsis d’entrada a les neurones. S’estan fent estudis per a determinar el comportament d’aquestes senyals a la xarxa neuronal i també s’estan fent simulacions numèriques del comportament d’aquestes xarxes.

Què té això a veure amb el pensament?

Potser el primer que hauríem d’aclarir és què vol dir pensar.

Resposta provisional: Pensar és el funcionament coherent de la xarxa neuronal.

Més precisament: Al cervell hi ha grups de neurones que s’interconnecten quan es reben certes senyals i que corresponen a un concepte, és a dir a una entitat del pensament distingida pel funcionament neuronal. Aquesta connecció s’ha degut a experiències prèvies, que poden ser exteriors al sistema neuronal, o internes, és a dir producte del funcionament d’un altre grup de neurones dins del sistema.

La consciència d’una entitat és precisament l’estat excitat d’aquest grup neuronal que s’ha format per les experiències prèvies successives.

El pensament, la raó, consisteix en l’acció, diguem-ne en cascada i successiva d’aquests “qualia”, que ha de respectar les regles de la lògica pròpia, implícita en el mateix funcionament de la xarxa neuronal. Diguem que hi ha una vigilància interna que s’encarrega d’aquest respecte a la lògica. Si falla tenim la bogeria.

La consciència del “jo”, de mi mateix, està constituïda pels qualia que corresponen als conceptes que identifiquem com a tals jo; en particular el propi pensament, és a dir, el conjunt de qualia.

El misteri és què vol dir adonar-nos d'aquest "jo", de fet què vol dir "adonar-nos" de qualsevol cosa. És un nou element que la física no ha estat capaç d'incorporar. Potser algun dels nostres successors en l'escala evolutiva serà capaç de fer-ho.

L’altre enigme és el de l’albiri, és a dir el d’escollir entre dues possibles vies, d’acció o de pensament.

Em vé al cap una primera idea: No decidim, pronostiquem. És a dir el pensament juga entre el munt de possibilitats i desitjos que tenim al pensament. D’aquests se n’imposa un. És a dir estem obligats pel funcionament del món i aquest ens fa actuar: hem escollit.