El coneixement científic popular

Quin és el nivell de coneixement científic i tecnològic majoritari?

El coneixement científic ha anat creixent i complicant-se i ja no és possible que ningú el posseeixi tot ni que la majoria de les persones el posseeixi ni tan sols a nivells rudimentaris

Tot i això, si reconeixem que per anar pel món es bo que tinguem una cultura científica i tecnològica bàsica, quin ha de ser el nivell de coneixement i sobre quins aspectes?

L’ensenyament obligatori no garanteix aquest coneixement bàsic pràctic. Ja sigui perquè alguns temes no es toquen, ja sigui perquè no són considerats importants o interessants (uix, la matemàtica...).

Quin és avui l'estat del coneixement científic de la majoria de les persones que han passat per l'ensenyament obligatori?

De mecànica:

El nostre grau de coneixement és prou adequat quan es tracta de cossos rígids, perquè la nostra experiència quotidiana ens hi porta: el moviment, la rigidesa, la duresa, la fragilitat, la tenacitat, el moviment, el pes, la velocitat, l’acceleració ens són prou familiars. Així mateix ens ho són l’ús d’algunes eines i màquines. Fins i tot molta gent coneix com funciona el motor d’un cotxe i pot intentar arreglar-lo si s’espatlla encara que no conegui ni el cicle termodinàmic ni la part elèctrica que fa saltar la xispa, ni l’aerodinàmica dels gasos.
La mecànica de fluids ja és més difícil de que se'n sàpiga prou, sobretot si anem als gasos: Perquè volen els avions? Velocitat supersònica? Propagació d'ones?

De termodinàmica (de la calor i el fred):

Curiosament el comportament de la calor, la temperatura, la combustió, etc., sent experimentat cada dia, és prou desconegut. Segur que s’ensenya a l’escola, però no queda retingut. La relació entre temperatura, pressió i densitat no és gens difícil de conèixer, però certament no és del domini públic. El mateix podem dir de la humitat relativa i la temperatura: com es formen els núvols? Perquè plou? Perquè els racons freds de la casa s’humitegen encara que a la resta faci calor? Més problema hi ha en saber perquè refreda una nevera. Quanta gent del vostre voltant ho sap? O bé com passa l’energia de la benzina a les rodes del cotxe?

D’electricitat:

De l’electricitat els sentits encara ens en diuen menys que de la calor. Encara més que amb el calor i el fred, no sabem la teoria bàsica ni tampoc entenem com funcionen els aparells. Potser per això és encara més enigmàtica. A la cultura popular l’electricitat és una cosa que passa per uns fils, que si els disposem bé ens permet encendre bombetes, fer anar un motor o la televisió, o escalfar-nos. Potser algú sap que pels fils corren electrons. També sabem que hi ha uns generadors d’electricitat i unes línies de transmissió que la reparteixen per a cases i fàbriques. Sabem de volts i de watts i d’amperes, al menys els noms, encara que potser no sabem ben bé que volen dir. Tampoc tenim molta idea del que és un corrent trifàsic i perquè existeix. I ara amb els ràdios i televisors la majoria de la gent ja no hi entén un borrall. Quan molt sabem que capten unes ones electromagnètiques produïdes per unes estacions emissores a través d’unes antenes. I les ones electromagnètiques s’han tornat un misteri de primer ordre, fins a veure-les com una amenaça per a la salut (la MAT?)

De la radioactivitat i la física nuclear:

El món atòmic és de creació recent, i aquest sí que no l’experimentem amb els sentits (al menys amb l’electricitat ens enrampàvem). O més ben dit, si que l’experimentem perquè tot es suposa que està fet de partícules elementals, però no les distingim (bé, alguns experimentadors si que ho fan). Certament el coneixement popular dels fenòmens a nivell atòmic és molt migrat, i com els fenòmens desconeguts a l’antiguitat provoca desconfiança i fins i tot por. Com funciona una central nuclear generadora d'energia elèctrica? Bé, hi ha hagut accidents com Txernòvil i bombes com les d’Hiroshima i Nagasaki.

De la química:

Hi ha un desconeixement gran de la química perquè en general no l’hem de conèixer per a viure: els productes químics ens arriben fets i poc ens preocupem com els han produït. El més que sabem és l’ús de l’esperit de vi, de l’aigua oxigenada, del sal fumant, per a usos domèstics. Hi ha també una mena de pseudoquímica que es troba, per exemple, als cosmètics. La llista de components que apareixen als pots d’aquests productes són tot un poema i certament no sabem quin paper hi juguen

De l’univers:

EL coneixement popular de com és el univers és força migrat. I ho és perquè tot just ara els científics que hi entenen estan desxifrant les dades que van obtenint. El “big bang”, l’expansió, la matèria i l’energia negres els forats negres, són encara en discussió. Per tant, a nivell popular, i no tant popular, la situació és prou allunyada d’una explicació científica.

De la biologia:

Els coneixements populars de la biologia inclouen, en més o menys grau, un reconeixement dels animals i plantes que ens volten. També un cert coneixement de com estan constituïts i com funcionen. On certament no s’arriba és al coneixement del metabolisme, ni del mecanisme que fa passar de l’ou fecundat a l’organisme madur. Hi ha un cert coneixement de la teoria de l’evolució, amb fortes reticències.

De la medicina:

És certament on la cultura popular incideix més. El funcionament de l’organisme humà i de les seves malalties ocupa un gran espai del nostre interès i per tant del nostre coneixement. Tot i això, degut a la seva complexitat, no hi ha un coneixement científic generalitzat de la medicina, i degut al interès que té la salut, proliferen les medicines alternatives i agents curatius diversos amb molt poca o cap base científica.

De la psicologia:

Si per psicologia entenem l’estudi de la ment humana, el més proper a cadascun de nosaltres, ens trobem amb dos aspectes: el més lligat a la biologia, que intenta explicar com està constituït el cervell i com funciona, en base a la física i la química, i el més lligat al comportament humà, amb els seus valors i les seves manies. Del primer aspecte se’n sap poc i el segon esta ple de coneixements pseudocientífics, que omplen el buit que la ciència deixa en aspectes tan importants.

De l’ecologia:

Hi ha un interès despertat per la transformació que està experimentant el món degut a la intervenció de l’home. El canvi climàtic preocupa i la predicció del que ens espera no és encara possible. Entendre’l depèn de la física, la química, la geologia, l’astronomia, la biologia, etc. Degut a la magnitud i interès del problema, no és estrany que apareixin moltes opinions, algunes contraposades, fins i tot als medis científics.

De la sociologia:

Aquí ja ens trobem als límits del camp científic. A l’economia encara es fa servir la matemàtica i una certa teoria, però sobre els funcionaments de la societat i de la política és difícil dir quins coneixements són importants per a entendre-hi alguna cosa: tots i encara no n’hi ha prou.