.
Deixa
Ja fa ben be 40
anys...
Just tornat del
nostre exili
Explicava
als estudiants
Equacions amb
gran desfici
Quin goig vaig tenir aquell dia
En que com si estés a casa
Vaig parlar en la meva llengua
I ningú no va queixar-se
Déu ho havia preparat...
Va posar en aquell estol
La noieta més galana
Que hi havia sota el Sol
I des de llavors sóc un cos
Que vaig per l’espai girant
Unit pels llaços d’amor
A aquella noia galant
Hem viscut els dos units
Tastant el món amb passió
Voltats de
família i amics,
Que en tenim una munió
I amb el temps, vès tu per on,
Ha arribat el que calia
Per a completar el sistema:
Tres cossos en harmonia
I així seguirem movent-nos
Portats pel nostre amor
En l’espai en que vivim
Tot compartint aquest món
1 comentari:
El Viatger va copsar tot d'un cop els mil i un sentits d'aquelles paraules. El seu estimat mestre, savi entre els savis, rei i senyor dels nombres enigmàtics i gran alquimista de les paraules i les seves formes, ens mostrava un cop més l'art de la resposta a la pregunta permanent del Viatger... Què és estimar? Com estimar...? va rellegir un cop més les paraules del savi mestre:
I des de llavors sóc un cos
Que vaig per l’espai girant
Unit pels llaços d’amor
A aquella noia galant...
Veritablement, En Carles Perelló i Valls, noble Senyor de les geometries perfectes, continuava mostrant quins camins seguir en leterna recerca constant dels escollits. Univers? Realitats Paral·leles? l'Harmonia dels Nombres?...
El Viatger, va pensar per uns instants amb la seva (?) Florence D'Auberville. Va recordar el seus tremolors quan ell de manera gentil i amorosa escrivia amb els seus dits damunt del seu cos esplèndid, mil poemes d'amor sense cap lletra... Què és estimar? com estimar? Lentament, molt lentament el Viatger damunt el seu cavall va enfilar el costerut camí de la carena, mentre la lluna plena l'embolcallava amorosa i gentil tot fent espurnejar les petites llàgrimes que amaraven els seus ulls...
Publica un comentari a l'entrada