El “Big Bang”

Big bang és el nom que es dóna al fenomen de creació de l’univers. Segons la hipòtesi corrent, l’univers, és a dir la matèria i l’energia que observem, va aparèixer a un punt de l’espai tridimensional i s’ha anat expandint i modificant des de llavors.

El moment del Big Bang el posem --- anys endarrera i també es suposa que l’univers al seu començament està constituït per partícules energètiques que amb el temps es transformen en la matèria i l’energia que observem.

Podem imaginar que el Big Bang apareix en un espai euclidià de dimensió quatre i té la forma d’una esfera de dimensió tres que s’expandeix a partir del seu punt d’origen amb una velocitat propera a la de la llum. És a dir, deixa buit l’entorn del seu punt d’origen, una bola de dimensió quatre, en aquest escenari que li assignem.

L’energia (i la matèria, per tant) es va estructurant i origina els astres i les galàxies tals com els observem avui, i el que observem és l’expansió de la matèria a l’univers, i que aquesta expansió es fa més ràpida com més lluny mirem. Això està d’acord amb la hipòtesi d’una expansió accelerada i sustentada pel corriment cap al roig de la radiació i la velocitat d’allunyament de quàsars llunyans. Aquesta expansió accelerada és la que motiva la hipòtesi de que hi ha una energia “fosca”,
és a dir que no veiem, per tal d’explicar-la.

L’energia a l’univers visible s’ha organitzat en galàxies: conjunts de matèria separats els uns dels altres i constituïts per astres agrupats en diferents tipus de sistemes mantinguts gravitatòriament, com pot ser el nostre sistema planetari. Les galàxies poden tenir, si són molt massives un “forat negre” al seu centre que s’empassa matèria i emet radiació.
Per tal d’explicar l’equilibri de la configuració galàctica s’ha imposat la necessitat de l’existència d’una “matèria fosca” que mantindria gravitatòriament la galàxia compensant la força centrífuga de rotació d’aquesta.

És interessant el fer notar que si ens demanessin d’assenyalar en l’esfera celest la direcció en la qual es troba el Big Bang original, hauríem de dir que qualsevol direcció el senyala. Efectivament amb la nostra hipòtesi de l’univers ocupant una esfera de dimensió tres, frontera d’una bola de dimensió quatre, allunyant-se del seu centre, i donada la velocitat de la llum, com més allunyat estigui l’astre que senyalem més prop del centre estarà. I en totes direccions trobarem astres llunyans.