Les línies de MAT i les centrals nuclears

La premsa, i l'opinió pública, van plenes darrerament de protestes contra les línies de molt alta tensió (MAT) i les centrals nuclears. Crec, i que consti que no tinc interessos en cap de les empreses que hi tenen alguna cosa a veure, que moltes de les coses que es diuen provenen d'una falta de coneixement de la situació en que ens trobem i de com funcionen les coses, i també d'una corrent d'opinió encomanadissa provocada per els que es senten perjudicats o tenen por.

Un dels funcionaments de la societat és que una vegada llençat un missatge, si aquest s'adiu al que pot acceptar la gent, es pot propagar com un foc en un camp d'herba seca en un dia de vent. I el que pot acceptar la gent depèn del seu grau de coneixement: com menys coneixement més coses es poden acceptar. I sobretot si el que es propaga ja ens va bé per raons de ser una part perjudicada, per solidaritat amb alguna d'aquestes parts, per repetició i saturació dels media amb la informació, etc..

Ja al parlar de l'energia elèctrica en aquest mateix blog, vaig esmentar el paper de les línies de transmissió de molt alta tensió: poder garantir el subministre d'energia elèctrica als centres d'utilització amb un màxim d'eficiència i d'estabilitat. S'ha posat de moda demanar que les línies de MAT, com les anomenen, es soterrin. Això, senzillament, no pot ser. Per a transportar la quantitat d'energia que aquestes línies porten, les línies soterrades haurien de ser de corrent contínua, i, tenint en compte que ara per ara els generadors d'energia elèctrica, així com la majoria del motors elèctrics industrials són de corrent alterna, això requeriria grans instalacions de rectificadors i oscil·ladors que farien el sistema molt més inestable en cas de canvis sobtats de generació o de càrrega. Les línies de gran capacitat de corrent contínua, que poden anar soterrades, s'utilitzen per a la interconnexió entre sistemes diferents i no dins del mallat d'un mateix sistema. Europa occidental està majoritàriament interconnectada amb un mallat global, i ara no es tracta de que el sistema català, o l'espanyol pel cas, estigui isolat en la seva freqüència i es vulgui connectar amb el sistema europeu a través del pirineu (que, per cert, ja ho està per la línia que passa prop del coll d'Ares i per una altra línia a l'Aragó). Sembla que ara es vol connectar amb el Marroc i algú ha dit que la nova línia transpirenàica és per enviar energia de França al Marroc. No es pot veure la línia de MAT que passa per Girona com una línia destinada a alimentar el Marroc: és tota la xarxa que s'interconnectarà. Que part de l'energia anirà cap al Marroc, que possiblement és deficitari, i que això és un negoci per a les empreses elèctriques no n'hi ha cap dubte, però, és que no és un negoci per a les mateixes empreses subministrar-nos energia a nosaltres. O què? Se n'ha de fer càrrec l'Estat d' aquestes empreses? Aquí entrem en un terreny més que escabrós i la història té diversos exemples ben onerosos d'experiments en aquest sentit. Sí, estem atrapats per les empreses. Hi ha millor remei? Pregunteu-ho als habitants dels països de l'Est.

Per altra banda s'ha escampat la por de que la línies de MAT produeix càncer. Penso que podem estar ben tranquils, el camp electromagnètic, fins i tot sota mateix de la línea, sent de 50 cicles, no interfereix de cap manera amb el funcionament de l'organisme, incloent les possibles mutacions cancerígenes. Ara, si la línia es trenca i et cau a sobre...! Jo veig molt més perillós potencialmen l'estar transmetemt senyals electromagnètiques de frequència de microondes amb un mòbil a cau d'orella! (o viatjar en automòbil). Pensem per altra banda que estem immersos en un camp lectromagnètic prou complicat perquè poguem sentir les diverses estacions de radio, veure la televisió i utilitzar el telèfon mòbil. Ara, si fiquem el cap dins del microones....

Pel que fa a les centrals nuclears penso que hi ha una gran por deguda a que les radiacions intenses són dolentes per l'organisme, i a que, en casos extrems són letals. No cal anar a Hiroshima o Nagasaki, ja en tenim prou amb Xernòvil. Què va passara Xernòvil? No va haver-hi cap gran explosió nuclear, no, sinó que, per una mala maniobra, es va escalfar tant el nucli del reactor que es va trencar i que a l'entrar l'aire, el grafit que actuava de moderador es va incendiar. Els gasos i altres partícules, entre elles les radioactives del combustible nuclear van sortir del confinament del reactor i es van escampar pels voltants (encara estan contaminats avui) i també van ser portades pel vent a punts molt llunyans d'Europa. Tota una gran tragèdia. Ara es suposa que ares de semblant pot passar amb les centrals nuclears d'ara. Ja no n'hi han de reactors de grafit, al menys els que tenim a prop. I es suposa que no pot escamparse la radioactivitat, no ja del nucli quan està operant, sinó tampoc de les deixalles que es generen quan es canvien les barres de combustible o quan es desmantella una central ( com en el cas de Vandellós 1). Certament aquest és un gran problema: Què n'hem de fer de les deixalles radioactives? Potser algunes reciclar-les, però la majoria s'han de treure de la circulació. En mines abandonades? Al fons del mar? Dins del cràter d'un volcan (apagat!)? Certament un gran problema. I n'hi ha un altre: la reutilització d'alguns materials retirats dels reactors per a fer armes nuclears. A mi aquest em sembla molt secundari: per a fer bombes nuclears no calen centrals de generació d'energia elèctrica. Prou que les fabrica gairebé qualsevol país amb capacitat industrial, i prou que n'hi han d'amagatzemades, suficients per a acabar amb la humanitat. Per altra banda hi ha tota una campanya, de la premsa en particular, per fer por; qualsevol averia, encara que no tingui res a veure amb el reactor, s'amplifica i difon, amb grans fotografies de la torre de refrigeració de l'aigua de circulació de la central d'Ascó, encara que el que hagi passat és que s'ha aturat el turbogenerador per una fuita de l'hidrògen (de refrigeració del generador) que s'ha incendiat ( i aquí alguns pensen - hidrògen, d'on ha sortit? És radioactiu?-).

El problema rau en quina ha de ser la política de generació d'energia elèctrica. Per una banda els combustibles fòssils són limitats i pol·lucionen a més d'incrementar la quantitat de CO2 a l'atmosfera (que diuen que l'escalfa i es fondran les geleres del món, pujant uns quants metres el nivell de l'aigua del mar). Hi ha més carbó que petroli o gas, però tot i això cada vegada serà més difícil i produirà més impacte ecològic l'extraure aquests combustibles. Potser en tenim per 50 anys més si no trobem substituts. Amb la utilitzacio de recursos renovables tenim les hidroelèctriques, que comencen a alterar seriosament el mapa del món (Les quatre gorges, Itaipú, etc.), i que tenen un límit que s'atanyerà aviat. L'energia eòlica i la fotovoltàica estan donant molt de sí, però passaran uns quants anys abans de que es facin càrrec d'un percentatge prou important de la generació. Tenen el problema que s'han de recolzar amb altres medis de generació, perquè de vegades no bufa el vent, i es fa de nit....La biomassa, bé, però ecològicament, i agrícolament, pot se problemàtica. Ja hi ha països en que el monocultiu per atrapar l'energia solar amb plantacions està modificant dràsticament l'agricultura. Per tant s'ha de vigilar. En fi, què ens queda? Doncs l'energia nuclear (i en un futur (20 anys?) els reactors de fusió). De moment, no podem precindir-ne a Catalunya sense instalar més centrals de gas (de cicle combinat, una mica més eficients que les més antigues, però és igual, cremen gas, combustible fòsil, que produeix CO2 al cremar-se). O importar-ne amb més línies de MAT.

En fi que jo veig tota una intoxicació promoguda pels media, potser per a ser més comprats o vistos. I això sense ocupar-se d'enterar-se de la vertadera situació. Potser és que no tenen personal prou preparat.