dimarts, 2 de desembre del 2014

dilluns, 25 d’agost del 2014



.  


  Deixa

Ja fa ben be 40 anys...
Just tornat del nostre exili
Explicava als  estudiants
Equacions amb gran desfici

Quin goig vaig tenir aquell dia
En que com si estés a casa
Vaig parlar en la meva llengua
I ningú no va queixar-se

Déu ho havia preparat...
Va posar en aquell estol
La noieta més galana
Que hi havia sota el Sol

I des de llavors sóc un cos
Que vaig per l’espai girant
Unit pels llaços d’amor
A aquella noia  galant

Hem viscut els dos units
Tastant el món amb passió
Voltats de  família i amics,
Que en tenim una munió

I amb el temps, vès tu per on,
Ha arribat el que calia
Per a completar el sistema:
Tres cossos en harmonia

I així seguirem movent-nos
Portats pel nostre amor
En l’espai en que vivim
Tot compartint aquest món
                 

dilluns, 14 de juliol del 2014

més versets



Cada dia és diferent

Cada dia és diferent
I al ‘nar passant els anys
S’acumula un gran tresor
Que no cap a dins la ment
I que vessa en els somnis;
I al somniar es fa present
Com un bon gavadal d’or
Per pagar el que anem sent






Llençant esguards a l’infinit

Llençant esguards a l’infinit
No arribes mai a veure res
I et quedes considerant
Què hi haurà després

Perquè segur que tot és ple
D’alguna cosa que no sé
Perquè fins i tot el buit
Ocupa espai i per tant és

Serà potser el pensament?
Que ens pensem que és al cervell
I vès per on, per art de màgia,
Omple tot el univers

I fins i tot potser som un
I no diversos com penseu
Com les neurones del cervell
Que sent cada una ella
Entre totes fan lo seu









Remuntant

Vaig remuntant els mesos,
Vès qui ho diria
Quan el límit no es veu lluny
I és més a prop cada dia

I doncs, jo ho agraeixo
Perquè tot és un regal
Que haig d’afegir a la vida

I vés a saber que ens espera
Perquè el miracle que som
No pot desfer-se sens més
I segur que al menys roman
A l’historia d’aquest món



































Hi ha dies



Hi ha dies...

Hi ha dies que són nits,
O molt pitjor encara,
Són malsons ben malteixits
En un teler de vida vana

Avui em trobo fora el llit
Pensant en el que puc escriure
Que m’alliberi del neguit
Que ara em provoca el viure

Sento la Menta udolar
I a mi m’equinça els nervis
Que ja els tinc prou tocats
Amb el titani a la pelvis

Total, no sé que fer,
Si tancar-me en una closca
O obrir-me a l’univers
O potser fugir a la fosca

Prou que sé que no hi ha tria
Puix que el Big Bang ho ha fet tot
I a mi sols em queda anar fent via
I de la vida fer un tresor

pensament



Pensament                       

Avui, no és tan que tingui mandra
Com el que em pesa pensar,
I els pensaments queden dintre
I vés a saber el que faran

Pot ser que em menin per vies
Que em portin a nous móns
I em facin patir o joir,
Segons estiguin d’humor

I dic menat perquè
Com vols que jo decideixi
El camí per no patir?

Que no som duts per la vida
Per jardins o carrerons
Sense poguer decidir?

dijous, 14 de novembre del 2013




  


Deixa

Ja fa ben be 40 anys...
Just tornat del nostre exili
Explicava als  estudiants
Equacions amb gran desfici

Quin goig vaig tenir aquell dia
En que com si estés a casa
Vaig parlar en la meva llengua
I ningú no va queixar-se

Déu ho havia preparat...
Va posar en aquell estol
La noieta més galana
Que hi havia sota el Sol

I des de llavors sóc un cos
Que vaig per l’espai girant
Unit pels llaços d’amor
A aquella noia  galant

Hem viscut els dos units
Tastant el món amb passió
Voltats de  família i amics,
Que en tenim una munió

I amb el temps, vès tu per on,
Ha arribat el que calia
Per a completar el sistema:
Tres cossos en harmonia

I així seguirem movent-nos
Portats pel nostre amor
En l’espai en que vivim
Tot compartint aquest món