Cada dia és
diferent
Cada
dia és diferent
I al
‘nar passant els anys
S’acumula
un gran tresor
Que no
cap a dins la ment
I que
vessa en els somnis;
I al
somniar es fa present
Com un
bon gavadal d’or
Per
pagar el que anem sent
Llençant
esguards a l’infinit
Llençant
esguards a l’infinit
No
arribes mai a veure res
I et
quedes considerant
Què hi
haurà després
Perquè
segur que tot és ple
D’alguna
cosa que no sé
Perquè
fins i tot el buit
Ocupa
espai i per tant és
Serà
potser el pensament?
Que
ens pensem que és al cervell
I vès
per on, per art de màgia,
Omple
tot el univers
I fins
i tot potser som un
I no
diversos com penseu
Com
les neurones del cervell
Que
sent cada una ella
Entre
totes fan lo seu
Remuntant
Vaig
remuntant els mesos,
Vès
qui ho diria
Quan
el límit no es veu lluny
I és
més a prop cada dia
I
doncs, jo ho agraeixo
Perquè
tot és un regal
Que
haig d’afegir a la vida
I vés
a saber que ens espera
Perquè
el miracle que som
No pot
desfer-se sens més
I
segur que al menys roman
A
l’historia d’aquest món